Un vehicle híbrid' és un vehicle que pot funcionar amb més d'una font d'energia. Normalment s'utilitza aquest terme per a designar els automòbils que poden funcionar amb motors elèctrics i de combustió. En el que l'energia elèctrica que l'impulsa prové de bateries i, alternativament, d'un motor de combustió interna que mou un generador. Normalment, el motor també pot impulsar les rodes de forma directa.
En el disseny d'un automòbil híbrid, el motor tèrmic és la font d'energia que s'utilitza com última opció, i es disposa d'un sistema elèctric per determinar quin motor utilitzar, i quan fer-ho.
En el cas d'híbrids gasolina-elèctrics, quan el motor de combustió interna funciona, ho fa amb la seva màxima eficiència. Si es genera més energia de la necessària, el motor elèctric s'utilitza com a generador i carrega la bateria del sistema. En altres situacions, funciona només el motor elèctric, alimentant-se de l'energia guardada a les bateries.
N'hi ha alguns en què es possible recuperar l'energia cinètica en la frenada i la converteix en energia elèctrica.
La combinació d'un motor de combustió operant sempre a la seva màxima eficiència, i la recuperació d'energia en la frenada (útil especialment a la ciutat), fa que aquests vehicles tinguin millors rendiments que els vehicles convencionals.
Tots els cotxes elèctrics utilitzen bateries carregades per una font externa, fet que ocasiona problemes d'autonomia de funcionament. Aquesta queixa habitual, s'evita amb els cotxes híbrids, ja que és el motor tèrmic (normalment de gasolina), el que, mitjançant un generador, carrega les bateries.
lunes, 7 de junio de 2010
sábado, 5 de junio de 2010
Motor de corrent alterna síncrona
Els motors síncrons es diuen així per que la velocitat de gir, esta relacionada amb la freqüència del corrent d'alimentació, això es degut a que el rotor es alimentat amb corrent continua, i es arrossegat per el camp giratori que produeix les bobines del estator. Normalment porten una dinamo acoblada en el mateix eix motor per alimentar el rotor. Degut a que varia la velocitat amb la freqüència i que permet fixar el parell motor amb un mínim consum, per mitja de ser acoblats a un oscil·lador es pot variar molt fàcilment la seva velocitat, i per tan s'utilitza en sistemes de tracció (AVE-TGV).
Els motors síncrons es diuen així per que la velocitat de gir, esta relacionada amb la freqüència del corrent d'alimentació, això es degut a que el rotor es alimentat amb corrent continua, i es arrossegat per el camp giratori que produeix les bobines del estator. Normalment porten una dinamo acoblada en el mateix eix motor per alimentar el rotor. Degut a que varia la velocitat amb la freqüència i que permet fixar el parell motor amb un mínim consum, per mitja de ser acoblats a un oscil·lador es pot variar molt fàcilment la seva velocitat, i per tan s'utilitza en sistemes de tracció (AVE-TGV).
Motor de corrent alterna asíncrona
En el estator hi han tres grups de bobinats, que es corresponen amb les tres fases del corrent altern comercial, i el rotor en contes de el col·lector, porta tres anells, que estan connectats als bobinats del rotor, funciona per el mateix principi, encara que degut al desplaçament entre fases, es produeix un camp rotatori, que en certa manera arrossega el rotor.
Un cas particular o construcció molt utilitzada es la gàbia d'esquirol, ja que es un motor molt senzill, en que les delgues i bobinats del rotor, son substituïts per unes varetes amb uns anells als extrems ajuntant les varetes, d'aquí el seu nom.
En els motors asíncrons es poden connectar els bobinats de dues maneres: En estrella, quan un extrem de les bobines es comú i el altre va connectat a cada una de les fases. L'altre es en triangle, quan els extrems de les bobines, van connectades entre si i a una fase. L'intercanvi de dues fases, provoca d'inversió del sentit de gir.
Es el motor més comunament emprat en l'industria, amb el sistema d'arrancada estrella triangle.
En el estator hi han tres grups de bobinats, que es corresponen amb les tres fases del corrent altern comercial, i el rotor en contes de el col·lector, porta tres anells, que estan connectats als bobinats del rotor, funciona per el mateix principi, encara que degut al desplaçament entre fases, es produeix un camp rotatori, que en certa manera arrossega el rotor.
Un cas particular o construcció molt utilitzada es la gàbia d'esquirol, ja que es un motor molt senzill, en que les delgues i bobinats del rotor, son substituïts per unes varetes amb uns anells als extrems ajuntant les varetes, d'aquí el seu nom.
En els motors asíncrons es poden connectar els bobinats de dues maneres: En estrella, quan un extrem de les bobines es comú i el altre va connectat a cada una de les fases. L'altre es en triangle, quan els extrems de les bobines, van connectades entre si i a una fase. L'intercanvi de dues fases, provoca d'inversió del sentit de gir.
Es el motor més comunament emprat en l'industria, amb el sistema d'arrancada estrella triangle.
viernes, 4 de junio de 2010
Motor de corrent continua amb inducció variable i corrent alterna universal
Es el mateix que el motor amb inducció permanent, pro en aquest cas el que produeix el camp son unes bobines que treballen com un electroiman, i estan connectades al rotor en serie o paral·lel. Aquest motor també treballa amb corrent alterna monofàsica.
L'exemple més comú son els motors dels electrodomèstics d'us normal.
Motor de corrent continua amb inducció permanent
Es el motor més senzill. Te un sistema de fixació en la bancada o chasis, en la que hi ha un conjunt anomenat estator o inductor, format per un suport de xapes, i uns imants molt potents. Més endins i trobem el rotor, que esta format per un nucli de xapes damunt d'un eix que ho suporta tot envoltat per una serie de bobinats que estan connectades a les delgues del col·lector, que es per on reben el corrent elèctric, tot això, es suportat per els coixinets en els extrems del càrter. A un costat del eix hi ha la politja, corona dentada que transmeten l'energia mecànica per ser aprofitada. Al fer arribar corrent a traves de les escombretes al col·lector, es fa passar un corrent elèctric per els conductors de les bobines, que per la regla de la ma esquerra crea una força lateral, i la suma de de totes elles ens dona el parell que fa girar el motor. Per mitja del col·lector, es va donant corrent a les bobines adients per que aquest parell sigui el més fort possible. Son els motors que trobem en aparells que son moguts per piles o bateries.
Es el motor més senzill. Te un sistema de fixació en la bancada o chasis, en la que hi ha un conjunt anomenat estator o inductor, format per un suport de xapes, i uns imants molt potents. Més endins i trobem el rotor, que esta format per un nucli de xapes damunt d'un eix que ho suporta tot envoltat per una serie de bobinats que estan connectades a les delgues del col·lector, que es per on reben el corrent elèctric, tot això, es suportat per els coixinets en els extrems del càrter. A un costat del eix hi ha la politja, corona dentada que transmeten l'energia mecànica per ser aprofitada. Al fer arribar corrent a traves de les escombretes al col·lector, es fa passar un corrent elèctric per els conductors de les bobines, que per la regla de la ma esquerra crea una força lateral, i la suma de de totes elles ens dona el parell que fa girar el motor. Per mitja del col·lector, es va donant corrent a les bobines adients per que aquest parell sigui el més fort possible. Son els motors que trobem en aparells que son moguts per piles o bateries.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
